Ja sabeu que estem en una recerca constant de treballs que ens inspirin i ens permetin mirar la perruqueria des de llocs diferents. Doncs bé, aquesta setmana hem descobert un artista que crea figures de grans dimensions i, veient les imatges del seu procés, un no pot evitar pensar: maxicaps o miniperruquers? I és que aquestes enormes escultures de silicona arriben a un nivell d’hiperrealisme sorprenent, tant per les seves proporcions com per la precisió amb què estan treballades.
I és aquí on entra, inevitablement, la nostra mirada com a perruquers. Si bé estem acostumats a veure escultures de caps a gran escala, no és tan habitual trobar-les portades fins a aquest grau de detall i, sobretot, veure com els cabells reben el mateix tractament minuciós que la resta de la figura.
A les imatges veiem com s’implanten, es tallen i es pentinen, i hi reconeixem gestos i tècniques que coneixem en profunditat, però traslladats a una escala que canvia completament la manera d’executar-los. Com a professionals, sabem fins a quin punt la caiguda, el volum, la textura, la construcció d’un tall o la direcció de cada floc intervenen en el resultat i, en unes proporcions com aquestes, també podem imaginar la dificultat de mantenir la precisió necessària perquè el conjunt continuï resultant versemblant.
Potser és això el que més ens ha interessat d’aquest treball: observar el nostre ofici portat a unes dimensions insòlites i comprovar com decisions que formen part del nostre dia a dia adquireixen una altra presència quan es traslladen a un cap d’aquestes dimensions.
