Un estudi publicat per la revista PLOS Genetics sobre la relació de l’herència genètica amb la calvície masculina ha localitzat 287 regions que hi estarien implicades.
Les dades per a l’estudi es van obtenir de l’anomenat Biobanc del Regne Unit, del qual es va extreure informació de l’ADN i els trets de 52,874 homes blancs britànics d’entre 40 i 69 anys. A partir d’aquestes dades, i mitjançant els estudis d’associació del genoma complet, els investigadors van poder analitzar quines variants genètiques estan relacionades amb la calvície masculina.
La majoria de les senyals genètiques formen part de cromosomes no sexuals, però l’estudi ha determinat també que una part es troben en el cromosoma X, és a dir, que els homes les hereden de les seves mares. Concretament, els investigadors han conclòs que aquestes senyals provinents del cromosoma X tenen un 4,6% de responsabilitat en l’aparició de la calvície. Pel què fa als cromosomes no sexuals, els investigadors de l’estudi conclouen que tenen un 47,3% de responsabilitat en la pèrdua o absència de cabell.
L’estudi també ha permès observar que moltes de les variants trobades formen part de gens que s’han relacionat amb l’estructura i el desenvolupament del cabell. En el cas del cromosoma X, un d’ells és el gen receptor d’androgens (hormones sexuals masculines, entre elles la testosterona), que investigacions anteriors ja havien relacionat directament amb la calvície.
La informació obtinguda en aquest estudi pot ser útil de cara al desenvolupament de fàrmacs per tractar l’alopècia, i també per predir-ne la probabilitat. De fet la investigació va incloure el desenvolupament d’una fórmula que va aconseguir identificar persones predisposades a patir una pèrdua de cabell severa a partir de la presència o absència de les variants genètiques en el seu ADN. Però tot i així els seus autors adverteixen que encara fan falta més estudis per fer prediccions individualitzades.
